dissabte, d’agost 13, 2005

La ironia ho va espatllar tot...


El creuament dels carrers Height and Ashbury és la intersecció més famosa de San Francisco. Aquest va ser un dels centres; sinó el centre, directament; de l'explosió del flower power entre el 67 i el 69. En arribar-hi, el primer que veiem és una mena de ninot de felpa amb la reconeixible figura de Jerry Garcia, el rocker més famós de fricso, mort el 95 i un dels grans símbols de la cultura hippie i la contracultura nordamericana, amb els seus memorables Grateful Dead. Mala senyal. Una altra icona de passada per la 'trituradora' del màrqueting del sistema? Ben aviat veurem, sortosament, que les coses són un pèl més complicades. Al vell barri hippy hi ha turistes satisfets de recórrer l'epidermis de la ciutat, però també llibreries excel·lents (l'Anarkist library, té un gran televisor destrossat presidint el seu aparador principal), mercats de menjar ecològics ben assortits i amb preus molt interessants i molt recomanables botigues de discos. A l'Amoeba disfrutem amb l'actuació d'Aimee Mann, que presenta nou disc. A l'acabar, ens tempten el sons mal dits llatins (perquè són literalment afroamericans) del Cha Cha, un restaurant cubà. El preu, molt ajustat, no ens ho indica, però ens trobem en un dels locals de moda de la ciutat. A penes 10 taules i una decoració càlida i un ambient efervescent. Ens contagiem d'una eufòria lleugerament esnob en només 20 minuts. Abans de sortir, però, ens fixem en la samarreta d'un dels comensals: irony ruined everything. Em quedo pensarós i em torna al cap el ninot amb la figura de Jerry Garcia. Amb un somriure un pèl amarg abandonem el barri, tot agafant l'autobús 72.